El cor s'esponja de gustera, regalat per la teva temperatura. La meva pell s'imanta a la teva i busca sense pensar l'encaix entre allò còncau i allò convex, el positiu i el negatiu simultanis d'una escultura inconscient i temporal.
Ja no em passa que la meva ànima està intranquil·la. És inquieta, sí. I a vegades sembla que vulgui tornar a badar. Però tu al donar-li forma al dubte, fas que perdi el sentit i s'esvaeixi.
Somric amb totes les cèl·lules del cos. Estan més plàcides que mai. L'aire no és torrent... es el curs baix d'un riu de naixement continu.
Ric, ric amb tu. Ric de tonteries, ric amb majúscules, en blanc i gran, amb el cel blau de fons i l'escalfor del dia de primavera després de setmanes de cel tapat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario